http://www.javiervelilla.es/wordpress/2007/01/16/culturas-suplemento-de-la-vanguardia/ Las impresiones de un consultor de comunicación y planner de Barcelona Mon, 16 Jan 2012 21:37:16 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.0.4 http://www.javiervelilla.es/wordpress/2007/01/16/culturas-suplemento-de-la-vanguardia/comment-page-1/#comment-42268 Manel Navarro Thu, 15 Apr 2010 10:10:24 +0000 http://www.javiervelilla.es/wordpress/?p=47#comment-42268 Per exemple el Cultura/s del passat dia 14. Págs. 20 i 21. Qui té interés per veure “l’obra” de Rodney Graham. Ho presenteu com “art contemporani”, però tot resulta tan vist! Trivialitats, repeticions, plagis, revivals, remakes dels Duchamp, Beuys etc. de fa 80 anys. Desafecció solament de la política? No solament.També de l’art contemporani. D’aquest art contemporani. Per qué em de donar corda a aquesta mena de cosa que passa per art! Els turistes “d’industria cultural” vindràn igual. Te raó Sebreli (Las aventuras de la vanguardia) quan diu que la “incomprensión es inherente a la obra de arte de hoy” y que “los críticos de arte y tras ellos parte del público de arte no se animan a ir contra la corriente de la vanguardia por miedo al estigma que eso significaría de ser etiquetado de conservador, reaccionario, anticuado, obsoleto…”. Fins quan haurem d’aguantar les tabarres pseudofilosòfiques dels qui encara s’atreveixen a escriure sobre aquesta mena “d’art”? Crec que La Vanguardia hauria de treure pit i encarar el futur amb valentia; anar més enllà, no pas seguir fent la gara-gara al dejà vu” mil vegades; la gara-gara, d’aquesta veta creadora absolutament aburrida; reaccionar i passar d’aquest sobèrbia i sentiment de superioritat amb que aquests “creadors” i els que els fan la festa literaria ens miren als qui quasi d’amagat manifestem l’ avorriment aclaparador que ens proporcionen. Sigueu valents home, que, com vosaltres mateixos heu publicat hi ha prou artistes boníssims i ben actuals que tenen coses a dir per interessar a l’amant de les arts -i recuperar-lo-! Per exemple el Cultura/s del passat dia 14. Págs. 20 i 21. Qui té interés per veure “l’obra” de Rodney Graham. Ho presenteu com “art contemporani”, però tot resulta tan vist! Trivialitats, repeticions, plagis, revivals, remakes dels Duchamp, Beuys etc. de fa 80 anys. Desafecció solament de la política? No solament.També de l’art contemporani. D’aquest art contemporani. Per qué em de donar corda a aquesta mena de cosa que passa per art! Els turistes “d’industria cultural” vindràn igual. Te raó Sebreli (Las aventuras de la vanguardia) quan diu que la “incomprensión es inherente a la obra de arte de hoy” y que “los críticos de arte y tras ellos parte del público de arte no se animan a ir contra la corriente de la vanguardia por miedo al estigma que eso significaría de ser etiquetado de conservador, reaccionario, anticuado, obsoleto…”. Fins quan haurem d’aguantar les tabarres pseudofilosòfiques dels qui encara s’atreveixen a escriure sobre aquesta mena “d’art”? Crec que La Vanguardia hauria de treure pit i encarar el futur amb valentia; anar més enllà, no pas seguir fent la gara-gara al dejà vu” mil vegades; la gara-gara, d’aquesta veta creadora absolutament aburrida; reaccionar i passar d’aquest sobèrbia i sentiment de superioritat amb que aquests “creadors” i els que els fan la festa literaria ens miren als qui quasi d’amagat manifestem l’ avorriment aclaparador que ens proporcionen. Sigueu valents home, que, com vosaltres mateixos heu publicat hi ha prou artistes boníssims i ben actuals que tenen coses a dir per interessar a l’amant de les arts -i recuperar-lo-!

]]>